| XXXA | |
| Num tu, dure, paras Phrygias nunc ire per undas | 2.30a.19 |
| et petere Hyrcani litora rauca maris, | 20 |
| spargere et alterna communis caede Penates | |
| et ferre ad patrios praemia dira Lares? | |
| quo fugis ah demens? nullast fuga: tu licet usque | 1 |
| ad Tanain fugias, usque sequetur Amor. | |
| non si Pegaseo vecteris in aere dorso, | |
| nec tibi si Persei moverit ala pedes; | |
| vel si te sectae rapiant talaribus aurae, | 5 |
| nil tibi Mercurii proderit alta via. | |
| instat semper Amor supra caput, instat amanti, | |
| et gravis ipsa super libera colla sedet. | |
| excubat ille acer custos et tollere numquam | |
| te patietur humo lumina capta semel. | 10 |
| * * * | 10a |
| et iam si pecces, deus exorabilis illest, | 11 |
| si modo praesentis viderit esse preces. |